Camió desplegable VI

L'IDIOMA

L'estiu passat em deia un noi polonès que per aprendre castellà li anava molt bé saber anglès, perquè des del punt de vista d'un eslau les dues llengües s'assemblen molt... Cert és que 1/3 part és d'origen llatí (segons el Trivial -¿font fiable?- prové del gaèlic, del germànic, del llatí i del francès -mig llatí aquest també-), i hi ha un munt de paraules que coincideixen, o són molt properes, en el concepte i en la pronuncia (d'altres que ja provenen de llengües més noves que el llatí com folio, alfresco o cul-de-sac).

Mes per precaució, només arribar a Bracknel (primera estació d'aquest periple) vaig anar a buscar una llibreria per a comprar-me un diccionari (i alhora un altre llibre de per anar recollint lèxic) sobretot per entendre aquelles paraules que comencen per W, SL, TH.... No tenia clar si un de traducció o un de definicions, però aquest dubte s'esvaí de seguida que vaig veure que no n'hi havia, a la llibreria, dels de traducció. I agafar-ne, doncs, un que a més a més era un "thesaurus" (dinosaure de sinònims ¿...? Diccionari... Diccionari de sinònims), un de menudet que em cap a l'espai, per a una petita ampolla de mig litre d'alumini, d'una ronyonera que em ragalà la meva cosina, na Mar.

Però tot i dur aquesta eina sempre a sobre l'accent complica el diàleg, i hi ha algun anglès que s'indigna quan no els entens quan parlen els seu (internacional) idioma i et prenen per incult...

-I'm the TRACK driver, and I need...

-Sorry?

-..., I'm TRACK driver... -els hi repeteixo ometent l'article, a vegades ells ho fan, i assenyalant el camió -TRACK, oi que es diu així?

-Ah...! TROCK driver!- Corregeixen mostrant indignació, a vegades barrejada amb compassió amb compassió...

...Perquè resulta que aquesta U que nosaltres pronunciem A oberta per a ella és com una O que tendeix a A, així doncs ara he de rememoritzar totes aquelles paraules com duck, just, fucking

... I encara més!!! Quan van dues O seguides resulta que no és U, perquè cada vegada que demano "Where can I take some food?" em posen una cara de no entendre res... Però aquest dígraf encara no he desxifrat com el pronuncien.

En un principi em fou útil la comparació que em feu n'Esteve sobre l'edat d'un infant i el coneixemant del propi idioma .., els hi anava dient "you spike me like a seven years old child..." Però acabaven parlant-me com si els nois de 7 anys fossin curts d'enteniment.

Després, i seguint la idea de que la meitat de coses que es diuen són fútils -sinó mireu els tres ocellets de la cançó d'en Bob Marley, que seguiran cantant passi el que passi- o mentida -que aquesta nasquè entre la llengua parla dfa i la llengua escrita-, vaig optar pel següent: me'ls miro mentre parlen fins que intueixo que estan esperant-ne alguna reposta... Llavors els faig entendre que no sóc llicenciat en filologia anglesa, i acabo fent-los tastar de la mateixa medicina (I de fet no sé perquè no m'entenen, si dient el mateix a un eslovè o a un brasilè, ells, m'entenen...) amb una llarga exposició d'allò que intueixo que m'estan parlant.

Per cert que ara ja no dic que sóc un TRACK DRIVER... ara sóc un LORRY DRVER, que sona més anglès...

Camió desplegable IV (2a part)

EN JAMES THEAKER

Aquí adjunto més fotografies del DJ James Theaker, a on és farà més patent la semblança amb el personatge anglès!!
El pelat que l'acompanya en algunes és en Callum, un capo de la informàtica que estava en les promocions del camió...






I si encara us queden dubtes, mireu-vos aquest vídeo...

Camió desplegable V

ST ANDREWS (quina creu)

No massa al nord d'Edimburg, es troba aquest poble que, segons la mitologia catòl·lica local, guarda les despulles que, asseguren, va dur un monjo grec fa un munt d'anys, del "sant patró" d'Escocia, en sant Andreu (aquest que va tenir la gentilesa de cedir la creu en la qual el varen martiritzar per a que en fessin l'estendard escocès, i més tard el del Regne Unit).

-...És un petit poblet de pescadors de només tres carrers- em va dir en Bruce, cap d'intal·lacions, una mena de "cocodril dundee" escocès que gesticulava un munt i que caminava amb unes passes llargues que acabaven amb el moviment de tot el cos com si fos el pas d'un camell, -En aquests tres carrers hi ha tots els pubs que vulguis, fora d'aquests és un aburriment superb...- i ho complementava tapant-se un fals badall.

Però resulta que St Andrews té un riu al costat que hi desemboca un munt de sediments sorrencs; i, com que està obert a la mar, el vent fa que s'acumuli aquesta sorra en forma de dunes; i si a això li afegim la abundant pluja del clima, lluny de convertir-se en un desert, aconseguim un immens camp verd per a poder jugar a aquest esport tan escocès com n'és el golf...

Ai!! Però aquí bé el desastre... Com a esport fou reconegut ja fa un centenar d'anys com a entreteniment ideal per als soldats a l'espera de noves batalles, i en l'actualitat, lluny de la disciplina, està emmarcat dins dels ocis de la "penya d'alt standing", els del mercat dels títols nobiliaris. Alehores se'ls hi va acudir que el fill d'aquell monarca de les orelles desenganxades havia de fer la carrera á la Universitat de St Andrews, per a que poguès jugar a golf. I de resultes d'això els fills de casa bona d'Estats Units van trobar "cool" anar a estudiar al mateix lloc que hi anava el descendent d'aquella línea reial de la qual es varen independit... Bé, que varen deixar de pagar-li els impostos ja fa un parell de segles; i ara no hi ha manera de trobar un lloguer assequible ni a les butxaques mitjanes.

Això sí, el poblet està en un paratge espectacular, amb una platja de sorra amb uns penyots que la guarden, i que quan la marea baixa deixen veure el fons una mena de "flisch" com el de Zumaia , a Gipuzkoa (bé, potser no tant); amb unes esglèsies i castell que havien estat treballadíssimes com es veu en els pocs enderrocs que queden a resutles de les disputes entre catòl·lics i lutherans, ambdós cristisans però de mal avenir fins que des de ca'ls Bush es varen inventar un enemic comú...

Camió desplegable IV (o a la manera barroca: IIII)

EL CAMIÓ

Bé... potser que expliqui una mica el títol d'aquest seguit de capítols... És a dir, per què estic aquí al Regne Unit, o més ben dit a la illa de Gran Bretanya (perquè a Irlanda del nord no hi arribo pas): Doncs estic arrossegant una promoció d'una marca d'ordinadors que volen fer veure que són els millors... Aleshores es dediquen a fer recòrrer per quasi tota Europa un camió que quan l'aparques, l'obres, i engegues l'antena tens una mena de mostruari amb una dotzena d'ordinadors a bord i alguns conectats, via satèl·lit (sempre i quan funcioni, i n'hagin pagat la factura del contracte), a internet. I després que en Marc el duguès per Portugal, les espanyes, Franc,a (ara no trobo la ce trencada en aquest maleït ordinador -d'aquesta marca que parlem-); n'Antonio el passegés per Grècia, Turquia, Vulgària, Rumania, Hungria i li cedís a Itàlia a n'Álvaro, que va contunuar el periple per Txèquia, Polònia i Alemanya fins a deixar-me'l Anglaterra; jo el vaig agafar per a conduïr-lo en el tour britànic, que té la característica que van a cercar diferentes universitats a on exposar-se i, conjuntament amb una revista musical, organitzen concerts gratuïts en les diferents associacions d'estudiants. Així vaig estar a St Andrews (Escòcia) a on 'punxava' un dj "famusillu", o més aviat mediàtic, a Derby (Anglaterra) i Abertawe (Swansea, Gal·les) a on tocaven un grup que es diuen 'does it offend you, yeah!!!' -que no us recomano escoltar-, Birmingham a on acabo d'assistir al concert de 'VV Brown' -que aquesta valia la pena, tenia un munt d'energia i molt bones percussions!!-; i d'aquí aniré fins a Guilford, Gloucester a on s'acaben els concerts de vesprada; tornaré a enfilar cap a Escòcia, a Erskine, i altre cop, rumb sud cap a Bristol, Bracknell i Hook (en tres dies consecutius) i de pet cap al ferry per tornar al continent. Per cert que m'he oblidat de dir que en tots els concerts hi actua també el dj James Theaker -que tinc la sospita que és un nom artístic, que realment el seu cognom deu ser Atkinson- el qual des del primer dia que varem coincidir, cada moment que canvia de canc,ó em mirava per a veure si era bona... És tot un personatge, que amb la fesomia, la gestualitat i com vesteix em recorda... M'hi vaig fer una fotografia per a veure si algú em pot ajudar a identificar-lo.

Camió desplegable III

L'HOTEL

A Bracknell tenia reservada una habitació al Hotel Elisabeth, a la Wokingham road (carretera del Pernil del rei Wo -segons el diccionAri) amb un número que porTa lletres incloses; m'imaginava que el trobaria facilment Un hotel en una carretera a les aFores del poble. Però pEr més que anava pregunTant a la gent no sabiA a on estava (a Ribes tothom sap on està eL Melià, encara que sIgui del poble del costat -seria que aquest rei xinès, aNem a suposar, tenia més D'un pernil? hi ha monArques que hi són molt donats a tenir més del que necessiten).

Doncs bé, és bo saber que aquí a AnglaTerra solen tenir hotEls, de fins a quatre estrelleS, que son cases unifamiliars d'una, dues o Tres plantes en que adapten cada habItació amb una sala de bany, una nevera, una tauleta aMb un gerrO per a escalfar aigua, un parell de taces i un munt de saquets de te, i un sistema de detecció d'incendis que us puc assegurar que funcionava (haguessiu vist a tots en pijama pels passadissos a quarts de deu de la nit, quan el vapor de la dutxa va travessar el sistema óptic del detector de fums). per a més informació us diré quE aquesTs no sOlen tenir una biblia a la tauleta de Nit de cada habitació com Els hoTelS d'Holanda.

Camió desplegable II

BRACKNELL

Arribo a Bracknell (Thames valley, per a situar-vos, al sud-est de Londres), amb un autobús i dos trens. Trobo l'hotel, però no puc entrar-hi fins a les 15.00. Els hi deixo la maleta, demano aigua calenta i "Matea manuan, ta ibili Brackenllan"

Bracknell és un poble oficina, tot són casotes quadrades amb parets de vidre.
Hi tenen base un munt d'empreses com HP, Dell, Honneywell, 3M, Fuijitsu, ...
Ara bé, que la que guanyava era una que es deia "TO LET": estava en al menys un 30% dels "buildings" i a sobre es permetia tenir-los buits (a aquesta no li deu afectar la crisi).
D'altra banda el que en deien el centre del poble era un carrer anomenat "Ring" que envoltava una Bolera-cinema, uns quants 'fast food' i un centre comercial.

Camió desplegable I

EL VOL FINS ALLÍ

Tinc un vol des del Prat a "London-Gatwick" a les 21.30. Sóc a l'aeroport des de les 19.30, maleta facturada i he hagut de deixar la falsa "opinel" de Trevelez en el detector de metalls (portava tot el dia buscant-la per a endur-me-la i resulta que ja la duia, però que se l'ha quedat el guarda de seguretat i no la duré), i l'avió surt a les 00.30. Mentrestant, en l'espera veig una noia que duu un munt de fuets i espetecs a la motxilla de mà, "Allí a on anem ho trobarem a faltar".
Lectura: Afirma Pereira.

A Gatwick és una hora menys, així que després de treure moneda insular, trobar a quina parada passa l'autobús que em durà a l'hotel, espera-lo, ... arribo al llit tan sols a les 02.00.