No massa al nord d'Edimburg, es troba aquest poble que, segons la mitologia catòl·lica local, guarda les despulles
que, asseguren, va dur un monjo grec fa un munt d'anys, del "sant patró" d'Escocia, en sant Andreu (aquest que va tenir la gentilesa de cedir la creu en la qual el varen martiritzar per a que en fessin l'estendard escocès, i més tard el del Regne Unit).
-...És un petit poblet de pescadors de només tres carrers- em va dir en Bruce, cap d'intal·lacions, una mena de "cocodril dundee" escocès que gesticulava un munt i que caminava amb unes passes llargues que acabaven amb el moviment de tot el cos com si fos el pas d'un camell, -En aquests tres carrers hi ha tots els pubs que vulguis, fora d'aquests és un aburriment superb...- i ho complementava tapant-se un fals badall.
Però resulta que St Andrews té un riu al costat que hi desemboca un munt de sediments sorrencs; i, com que està obert a la mar, el vent fa que s'acumuli aquesta sorra en forma de dunes; i si a això li afegim la abundant pluja del clima, lluny de convertir-se en un desert, aconseguim un immens camp verd per a poder jugar a aquest esport tan escocès com n'és el golf...
Ai!! Però aquí bé el desastre... Com a esport fou reconegut ja fa un centenar d'anys com a entreteniment ideal per als soldats a l'espera de noves batalles, i en l'actualitat, lluny de la disciplina, està emmarcat dins dels ocis de la "penya d'alt standing", els del mercat dels títols nobiliaris. Alehores se'ls hi va acudir que el fill d'aquell monarca de les orelles desenganxades havia de fer la carrera á la Universitat de St Andrews, per a que poguès jugar a golf. I de resultes d'això els fills de casa bona d'Estats Units van trobar "cool" anar a estudiar al mateix lloc que hi anava el descendent d'aquella línea reial de la qual es varen independit... Bé, que varen deixar de pagar-li els impostos ja fa un parell de segles; i ara no hi ha manera de trobar un lloguer assequible ni a les butxaques mitjanes.
Això sí, el poblet està en un paratge espectacular, amb una platja de sorra amb uns penyots que la guarden, i que quan la marea baixa deixen veure el fons una mena de "flisch" com el de Zumaia , a Gipuzkoa (bé, potser no tant); amb unes esglèsies i castell que havien estat treballadíssimes com es veu en els pocs enderrocs que queden a resutles de les disputes entre catòl·lics i lutherans, ambdós cristisans però de mal avenir fins que des de ca'ls Bush es varen inventar un enemic comú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada